SETZENA ETAPA. Etxalar-Hondarribia.
Ens llevem amb un cel bastant cobert, esmorzem mentre cau algun curt ruixat, preparem els estris i vora les nou sortim quan sembla que pare de ploure, enfilem una pujada molt dura, per sort està cimentada, que primer ens porta a Mekea i després al coll de Lizaieta, a mitja pujada comença a caure un altre ruixat i m’aixoplugo en un petit cobert on s’hi guarden les eines de l’hort proper, hi ha una massa de fusta molt grossa que em crida l’atenció, suposo que serveix per clavar les estaques vora els prats de pastura del bestiar, el ruixat és de curta durada i seguim amunt mentre gaudim del paisatge que ens envolta.
En arribar al coll torna a caure un ruixat, davant nostre tenim territori francès, i darrera nostra un bar Navarrès, optem per la segona opció i fem un pinxo amb una cerveseta mentre para el ruixat. Seguim pista avall per on hi treballen els llenyataires, la pista ha quedat bastant enfangada, arribem al coll de Lizuniaga, curiosament hi ha força gent fent esport ignorant la pluja, alguns corren i alguns amb bici, ja hi deuen estar acostumats o deuen saber que durarà poc. Pugem cap a la venta de Yasola amb algun tram molt dret, lo pitjor serà baixar cap a la venta Zahar, un corriol que és un pedregar impracticable i molt relliscós per la pluja que s’ha de fer a peu en gran part, quan finalment sembla que podem ciclar comença a caure un altre ruixat, ens aixopluguem en una cabana al coll de Deskargahandiko durant un bona estona fins que para de ploure, seguim avall, el torrent baixa ple i aviat torna a ploure, intentem aixoplugar-nos a la venta Intzolako però no hi som ben rebuts perquè els mullem l’establiment i aviat fotem el camp perquè surt el sol, hem perdut molta estona amb la pluja i s’ha endarrerit l’etapa. Pujem fins el Coll d’Ibardín per una carretereta de pendents bastant fortes, entrem de nou en territori francès, ja fa una estona que el cel s’ha aclarit i anem veient el nostre objectiu, el Cantàbric al fons. Baixem cap el pantà d’Oneaga, pugem l’últim coll, el de Poiriers, i baixem cap a Behovia vora el Bidasoa, hi ha moltes casetes fent barbacoes, creuem el riu a Behovia i entrem a Irún per un carril bici vora una carretera molt transitada, creuem la via del tren i anem vora l’aeroport i entrem a Hondarribia, creuem tot el poble en busca del nostre destí, la platja d’Hondarribia.
Arribem a la badia en un cúmul d’emocions que cadascú sent a la seva manera, abraçada, felicitacions i fotos de rigor amb l’Agustí, inevitablement no puc parar de pedalar amunt i avall per la sorra, descalç, pedalo dins l’aigua per la vora del mar, em despullo i em poso el banyador, entro al mar Cantàbric i m’hi capbusso, m’hi estic una bona estona, en surto i recullo una mica d’aigua del mar amb un pot que m’enduré a casa, la guardaré juntament amb la que vaig recollir a Llançà. L’última imatge que tinc de la badia és l’arc de Sant Martí de banda a banda de la badia.
Estic content, lo que en principi van ser unes paraules que se’m van quedar gravades al cap, va passar a ser un projecte molt llunyà i difícil, va ser un repte saber on tenia els propis límits, vaig començar la preparació física i mental, trobo companys d’aventura, preparació logística i d’intendència i finalment començo l’aventura i la porto a bon terme. Més no puc demanar. Recordo que als pocs dies de començar se’m va posar al cap la cançó dels Gossos “Corren” i en molts trams de les etapes no podia parar de cantar-la interiorment “ Corren, corren pels carrers corren, paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van”
Salut i pedals!
Detalls de dificultat ibp Etxalar-Hondarribia
AVENTURES EN BTT 